Sistemàtica

Article on other languages:

del.icio.us del.icio.us
Digg Digg
Furl Furl
Reddit Reddit
Rojo Rojo
Add to OnlyWire
Artìcol prinsipal an lenga piemontèisa
Version an parlà locaj: Astësan Bielèis Canavzan Langhèt Lissandrin Monfrin Noarèis Seban Valsesian Valsusin
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì


La Sistemàtica a l'é la sienssa ch'a classìfica tut j'esse vivent. Sin da l'antichità vàire pensator a l'han tentà ëd dé na classificassion a animaj e piante (as peulo arcordé për esempi Aristòtele e Plìnio ël Vej), ma a l'é mach ant ël 1758 che la sistemàtica a pija un caràter sientìfich, grassie a l'euvra Sistema Naturæ dlë svedèis Carl von Linné (ch'as fasìa ciamé, an latin, Carolus Linnaeus). Linné a l'ha descrivù tute le specie conossùe, an dasend a minca specie un nòm dobi (nomenclatura binària).

Ël nòm ëd na specie, vivent o fòssil, as compon d'almanch 4 element: Géner specie, AUTOR, ann.

Ël nòm dël géner a va sèmper scrit con la littra inissial majóscola, mentre col dla specie sèmper con l'inissial minùscola, tut e doi an corsiv. Géner e specie a ven-o scrit mach an latin. L'autor e l'ann as arferisso a la publicassion con la qual la specie a l'è stàita descrivùa për la prima vira. Quaivòlta a ven indicà cò la sot-specie, sèmper an minùscol.

Categorìe tassonòmiche

Për descrive mej j'organism a son stàite creà dle categorìe tassonòmiche, ordinà an manera geràrchica: ij géner a fan part ëd famije, le famije a fan part ëd órdin, j'órdin a fan part ëd class, e via parèj. Viaman ch'as monta sù an sla gerarchìa le caraterìstiche comun-e aj mèmber dij grup a resto minor e sèmper pì basilar. La smijansa antra le specie (o antra ij grup dij livej superior) a peulo esse rapresentà da në schema a erbo (dendrograma): doi specie che a l'han l'istess géner a saran pì sìmij che doi ch'al l'han diferent. An via ideal la classificassion a dovrìa fé da specc a le relassion filogenétiche, valadì che da la classificassion dj'organism second na gerarchìa dë smijanse as dovrìa ëdcò comprende coma ch'a l'han fàit le sìngole specie a evòlvse a parte da determinà antenà comun. As peul parèj arcostruve un ver e pròpi erbo evolutiv.

Le categorìe tassonòmiche pì dovrà a son:


Për fé dj'esempi i podoma consideré sinch specie d'organism bin conossùe e motbin importante an biologìa: ël moschin dla fruta (Drosophila melanogaster), l'òm (Homo sapiens), ël pòis (Pisum sativum), n'arnomà bolé velenos, l' Amanita muscaria e un bateri motobin comun, l' Escherichia coli:


Classificassion Moschin dla fruta Òm Pòis Amanita muscaria Escherichia coli
Domini Eukarya Eukarya Eukarya Eukarya Bacteria
Regn Animalia Animalia Plantae Fungi Monera
Phylum o Division Arthropoda Chordata Magnoliophyta Basidiomycota Proteobacteria
Subphylum o sot-division Hexapoda Vertebrata Magnoliophytina Hymenomycotina
Class Insecta Mammalia Magnoliopsida Homobasidiomycetae Proteobacteria
Sot-class Pterygota Eutheria Magnoliidae Hymenomycetes Gammaproteobacteria
Órdin Diptera Primates Fabales Agaricales Enterobacteriales
Sot-órdin Brachycera Haplorrhini Fabineae Agaricineae
Famija Drosophilidae Hominidae Fabaceae Amanitaceae Enterobacteriaceae
Sot-famija Drosophilinae Homininae Faboideae Amanitoideae
Géner Drosophila Homo Pisum Amanita Escherichia
Specie D. melanogaster H. sapiens P. sativum A. muscaria E. coli
OMMI! Ma io non SO LEGGERE!!
E be'? :) È facile leggere una lingua che si parla già. Consulti questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)
St'utent-sì a l'é un bogianen




OMMI! pero si YO no
SE LEER!

¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)

17.767 artìcoj scrivù e na media ëd pàgine lesùe davzin a 1.750.000 pàgine l'ann!

Figura:Giandoja-mobilitassion-cit.jpg
'cò ti it peule travajé a fé pì granda e bela la wikipedia piemontèisa. Tùit a peulo gionté dj'anformassion, deurbe dij neuv argoment, deje na man aj volontari ch'a travajo ambelessì 'ndrinta. Rintra ant la Piòla e les coma avnì a fé toa part. I soma na gran famija e i l'oma da manca dël travaj ëd tuti. Se it la sente nen dë scrive n'artìcol, a-i son vàire travajòt da fé andova a fa pa da manca d'esse na cima a scrive për podej giuté. Mersì.

BANCHÈT dj'UTISS

Për dì la soa ansima a sta pàgina-sì ch'a-i daga 'n colp col rat ant sël tilèt discussion. Për lasseje un messagi a j'aministrator ch'a varda ambelessì.


Lìber për chi a veul amprende

a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test.


Për ёscrive dësgagià, ch'a dòvra la Tastadura piemontèisa!

E ch'a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero.

This article is from Wikipedia. All text is available under the terms of the GNU Free Documentation License.